"L'hàbit lector afavoreix el creixement i l'aprenentatge vitals. Agafar-lo de petits és no perdre'l mai més". 

          "La lectura és una eina clau per aprendre, per accedir a la informació i per a la descoberta i ampliació de coneixements".

"Els llibres només són bons per a tu si t'interessen i et fan pensar i sentir a tu".

Text descriptiu

Un text descriptiu especifica detalls sobre persones, llocs, animals, sensacions. És recomanable seguir un ordre (del més proper al més llunyà o a l’inrevés) i utilitzar adjectius (bonica, gran, simpàtic...) i comparacions (fosques com la gola d’un llop, gran com un gegant...).

           Llegeix aquest text:

“Tenia els cabells com les pastanagues i els portava recollits en dues trenes que se li alçaven cap amunt, enravenades com pals. El nas, una diminuta patata, sembrat de pigues. La boca era grossa com una bústia i tenia unes dents blanques com la neu, de nena sana.

Els vestit era veritablement singular. Semblava que havia estat del color del mar, però en acabar-se la tela d’aquest color, la Pippi hi havia afegit trossos vermells com el foc.

A les cames, dos espaguetis, hi duia un parell de mitges, també llargues. Les sabates, de pallasso, les hi havia comprades el pare, feia molt temps, a Amèrica del Sud, comptant que els peuets de la nena podrien créixer allà dins. I la Pippi no se’n volia posar d’altres.”

Astrid LINDREN: Pippi Calcesllargues

     

    

         Escriu el títol que posaries a aquest text:

     Anota el que descriu el text i com és:

Text narratiu

Text narratiu

Una narració és un escrit d’un fet o d’una experiència.

La narració té tres parts:

plantejament o inici,

nus i

desenllaç o final.

En el plantejament o inici, coneixem els personatges protagonistes, el lloc i en quin temps succeeix la història.

En el nus, se’ns explica què passa en la història i és la part central i més llarga.

En el desenllaç o final,es resol el problema que s’ha plantejat en el nus i és la part final de la narració.

Ordena aquestes frases de manera que la narració tingui sentit.

_ Però vet aquí que un dia van voler anar-hi ells sols amb tren. _ A en Joan, la Marta i en Sergi els agrada anar a esquiar. _ Gairebé sempre hi van amb els seus pares. _ Al cap d’una estona, amb el sotragueig del tren, es van quedar      adormits. _ En arribar a l’estació van pujar al tren... _ Tornant, van comentar que la sortida havia estat divertida. _ De sobte es van despertar i per la finestra van veure el mar. _ Però no en van mirar la destinació. _ Llavors van decidir canviar la neu per la sorra.

Recursos segons la tipologia textual

Comprensió lectora del Zoo d'en Pitus

Nom i cognom: ..................................    ........  Data:...................

Català. Comprensió lectora                  5è:.........


El Zoo d’en Pitus —Capítol 1: La colla d’en Tanet—

1-    Digues diferents motius pels quals en Tanet és considerat un bon cap de colla.
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................
2-    Digues si és cert o fals:
. A en Quim li diuen Fleming, el nom d’un savi molt conegut.
. A en Manelitus li surt tot bé a la primera.
. En Pitus és un nen alt i, a més, no té gaires amics.
. La Mariona té una mica de mal geni i sap dibuixar molt bé.
3-    Que va fer la colla per recollir diners abans de muntar el zoo?
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................
4-    Què ens volen dir amb la frase: “Però en Pitus és de la nostra colla i tenim el deure de fer més encara”.
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................

5-    Explica quina és la pensada que va tenir en Tanet i quins serien els principals problemes amb què es trobarien.
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................
6-    Per quin motiu volen parlar amb el mossèn?
..........................................................................................................................................................................................
7-    Quin és l’animal que el mossèn no vol ajudar-los a aconseguir? Encercla la resposta correcta:
A-    Una papallona.
B-    Una rata.
C-    Un tigre.
8-    Si tu haguessis estat el mossèn i et vingués un grup de nens amb aquesta proposta, com creus que hauries reaccionat? Explica-ho.
....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Text expositiu-informatiu

El resum explica les idees més importants d’un text utilitzant altres expressions que no les trobem allí però que es refereixen al mateix. El resum és més curt que el text original.

Si volem resumir un text, quan el llegim, ens hem de plantejar aquestes preguntes:

v     De què parla?

v     Què diu d’allò que parla?

“En l’època medieval es va aplicar l’energia dels molins d’aigua per moldre el gra i per transportar l’aigua per regar. En aquesta època també van aparèixer els molins de vent. Amb ells, l’home podia moldre el gra del blat i obtenir farina. Tot això va fer estalviar a l’ésser humà feina molt feixuga.

En el segle XIX es va utilitzar el carbó, que va moure les màquines pioneres de la revolució industrial. Aquest carbó s’obtenia en unes mines, on al llarg de milers d’anys s’havia anat formant a partir de boscos primitius.

Més endavant, en el segle XX, es van usar l’electricitat, el petroli i l’energia nuclear.

Al llarg dels segles, les fonts d’energia han anat variant però l’objectiu de totes elles és el mateix: millorar la qualitat de vida dels humans i fer més fàcil el seu treball”.

Situa en el següent eix cronològic l’aparició i l’ús de diferents fonts              d’energia:

             

 

Digues quina és la finalitat de les fonts d’energia:

Text instructiu

El text instructiu és el que té unes recomanacions ordenades o passos que se segueixen per dur a terme una activitat concreta. Per iniciar l’ordre que cal seguir, en un text d’aquest tipus es fan servir connectors, com: primer de tot, a continuació, per finalitzar...

“La nit màgica del 23 de juny, vigília de Sant Joan, els habitants de San Pedro Manrique (Sòria) caminen descalços per damunt de les brases d’una foguera. Amb aquesta festa se celebra l’arribada de l’estiu. Es tracta d’un costum molt antic, de fa molts segles.

En primer lloc, encenen la foguera. Això es fa a les nou en punt de la nit.

Després, els joves ballen, agafats pels braços, al voltant de la foguera.

Més tard, quan només queda el caliu, s’aplana i es prepara el camí de brases. A les dotze en punt tot està preparat. La catifa de brases té un pam d’alçària per quatre metres de llargària.

Per acabar, sona una trompeta i tot queda en silenci. Les sampedranos, amb quatre o cinc passes i trepitjant  ben fort amb tota la planta del peu, van passant sense pensar-s’hi. La majoria ho fa amb algú damunt de les espatlles, perquè el pes sigui més gran, ja que com més fort es trepitja menys perill de cremar-se hi ha. Alguns s’atreveixen fins i tot a ballar durant uns moments sobre el foc”.

Completa l’esquema sobre aquesta festa:

Numera aquests passos segons l’ordre en què els sampedranos celebren la festa.